dilluns, 15 de maig de 2017

La lluita.

I el costat obscur, sempre present, intentant sortir de la foscor, on no hi vol romandre més, perquè mantenir-se amagat esgota, et deixa sense forces, unes forces que ara són necessàries per mostrar el costat luminós. I pot ser l'esgotament per aquesta lluita és la única responsable de no deixar sortir tot allò que paga la pena, que tanta por hi ha de mostrar, i que tantes vegades veim en l'altre i l'envejam, l'envejam amb vanitat, amb el desig ferme de que res li vagi bé, de que no  pugui ser millor que nosaltres, de que el seu llum faci que vegem les obscuritats internes i no les volguem reconèixer.
I quan aquesta lluita es torni un riu,un riu que fluexi cap a la mar, sortejant bots, pedres, roques, llimant el cau per on passa, ampliant les voreres, alimentant les terres fèrtils per les que passa, només llevors, la pau i la serenor de la mar en calma deixaran enrera lluites del passat, de la incapacitat d'estimar-se a si mateixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada