El que na Lavinia sentia era el que ella havia pogut sentir, i la feia més conscient del valor de l'instant, de que les coses que passen sense esperar-les, són les que més gravades queden en el cos, per la intensitat de l'emoció de la sorpresa, que ens permet obrir-nos sense por , sense defenses, sense barreres, ni censura de la ment.
Un racó improvisat , una música suggerent i uns instants d'intimitat...La tendresa fa tot el demés...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.