Un viatge.....

Sense poder deixar de banda el viscut, els dits escriuen sols tot allò gravat a la memòria en aquets dies en que s'han anat endinsant en un viatge ple de vivències que  han quedat clavades en la memòria i en l'emoció.
Amb la intenció de  poder deixar en l'escrit tot allò que volen guardar com a tresor, per a poder reviure i realimentar-se de la força que els ha acompanyat tot el trajecte.
Des dels passejos  per l'Albaicín, el Sacromonte i l'Alhambra com a avançada al que després d'atravessar l'Estret els esperava.
Cada kilòmetre estava pensat a consciència, amb una finalitat, per tal que ell poguès endinsar-se lentament, devora la mare, en un país encisador per la llum, els colors, les olors de fum,  carn,  fruita, terra i  perfums exòtics, la música, la gent al carrer, els infants jugant amb la imaginació al carrer animant el paisatge, les dones de la muntanya traginant ramat o productes als mercats, i les converses dels homes mes majors,  sense rellotge al voltant d'un tè dolç i suggerent...
I així ha estat, multiplicat per l'inimaginable. Fins arribar al desert, de manera casi natural, inevitable, perquè la màgia del Marroc els va dur fins allà, ...a viure una de les sensacions més impactants per ambdòs, sense dubte.
Dos viatgers en perfecta companyia, donant més importancia al camí que al destí, al moment  més que a als plans, deixant-se dur per l'energia del lloc, on "la prisa mata, amigo" i el temps no compta, on es gaudeix la  calma,  la calma que transmet el paisatge de terra roja, intensa, que indica la proximitat de terres desèrtiques, abans inundades d'aigua, plenes de restes de la vida que un dia  hi va haver, de la qual només en queden les pedres...
I queden hipnotitzats pel negre de les muntanyes pedregoses, paratges casi lunars, que vigilen sobiranes, altives, deixant als ulls i a la memòria una impromta impossible d'esborrar, magnètica, que  demana tornar-hi a mirar, girar els ulls enrera per no perdre ni un detall, perquè la seva força els acompanyi tot el camí... I en primera plana, aquells infants que els sortiren a camí, des del fons d'un desert inhòspit i encisador a l'hora....