res escrit,
tot al cap,
tot al cor,
demanant sortir,
la sensació
de sentir
la tendresa amb l'ànima,
mirant allò invisible
que sorgeix
en un sol sentit,
quan deixes que t'atravessin
sense filtres
el present,
el goig
i compartir el moment,
sense retenir
perquè tot passa,
res queda,
només la consciència
si la deixam fluir
sense filtres.
I un cop has vist
la tendresa amb la mirada,
i vius el moment,
et deixes dur
com l'aigua
com l'aigua
cap a la mar,
diluïn-te.
I tot el demés,
deixa d'importar-te
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.