Imagin com els familiars de na Sacri els hi han hagut de dir que mai més no la tornaran a veure. I la víctima es comptabilitzarà com a una. Les filles seràn un altre estadística. La família afectada, les companyes, la clientela, no constaran a cap llista de persones afectades pel crim. Un assassinat d'aquestes característiques, afecta al voltant de l'assasssinada, al més immediat, i al no tan proper.
Qui se'n responsabilitza de tot aquest drama? Ara, imagin als pares de na Sacri, o familiars, havent de donar la notícia a les nines, per a partir del mateix divendres a les 16,30, haver de refer les seves vides, sense poder aturar-se un moment, i fer-se càrrec d'unes criatures a qui un home, ha mort la seva mare.....
I què passa amb l'entorn de l'agressor? de l'assassí? Què ens passa com a societat que criam , alimentam, a persones com en Rafael?
No puc contenir les llàgrimes, és més , no les vull contenir, sent una ràbia immensa, que gairebé no sé cap on he de dirigir. Cap a ell? Cap a Rafael Pantoja, l'assasí de na Sacri? No!, No me basta. Tothom hi tenim a veure.
Ni na Sacri, ni l'entorn de'n Rafael varen saber identificar el potencial assassí que s'amagava dins d'ell. Pot ser na Sacri va intuïr el perill i va posar denúncies a la Policia, quan les rodes del seu cotxe aparegueren buides i quan va veure el seu telèfon a un cartell anunciant sexe.... Segurament, no va arribar a poder veure la seva capacitat de matar-la. Perquè ens pensam sempre que això pot passar a una altre, no a mi....
L'assasí, l'assetjava. El sistema, la societat, no hem pogut protegir-la.
Dilluns em costarà molt començar la setmana, plena d'històries que em duran a pensar en na Sacri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.