Seguidors

diumenge, 18 de novembre del 2018

El feix.

Barrunta el meu interior,
sense motiu aparent,
amb el motiu latent,
el mateix motiu,
el sempre present,
el que brolla de l'inconscient
el que fent-se conscient, m'incomoda.
Perquè el dolor és inherent,
el patiment, inevitable,
necessari, per seguir creixent,
per seguir endavant,
tot i mirant enrera,
contemplant d'on venc,
sense voler-hi tornar,
sense enyorança,
amb el feixug record
del passat intransigent
que aflora sobtadament
quan un motiu el fa present.
Ara, vull saber,
quan temps el carregaré,
quan temps romandré
amb aquest feix
que no em meresc
que  tan temps he soportat
que és seu,
que és d'ells dos,
que ara no vull més
Ara vull saber,
quan em permetré
allò que em meresc,
això  que tenc
que encara no em crec
aquesta llibertat
que per mi, és un present.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.