Amor a primera vista.

Traspassar aquella porta fou per a mi una immersió en un altre món, tan distint i tan proper al meu.
Es tal el continu anar i venir de persones a ca teva , que gairebé sempre la trob oberta, porta empesa, guardant la intimitat, deixant una encletxa per tal que el món alrededor es filtri com ho fan les retxes de sol per la finestra.

La sensació d'arribar a casa, treure'm la roba del damunt, i les capes que em protegeixen de l'exterior. Perquè amb tu, amb vosaltres, no calen proteccions. Una senzilla mirada als ulls , tu dins els meus, jo dins dels teus, i la completa nuesa, queda al descobert. La sensació que la primera vegada que ens mirarem era la que feia vint, o cent, enèssima creuada de mirades entre germanes que es senten còmplices per un passat comú, un passat del que no és necessari que diguem una paraula perquè tu i jo sabem quin és.

Record aquell primer dia, aquell dia en que els teus ulls cridaven als meus, i em vaig quedar enganxada a una conversa sense paraules. Erem dues dones, una davant l'altre, com dues imatges d'un mirall, simètriques, en dimensions distintes, que es reflecteixen una amb l'altre, una dins de l'altre, i així, infinites vegades, que es repliquen iguals, des de fora cap a dins, profundament, fins a l'ànima.

Des de llevors, les converses entre tu i jo sorgeixen espontàneament, m'interessa tot de tu, si ets tu qui m'ho conta. Tu i jo hem viscut en temps paralels, a dimensions distintes, com ens reflexa el mirall, un cop ens hem tret les capes que ens han protegit del món.

I me contes, la duresa de la partida, la duresa de l'arribada. Quan tu i jo no ens enteniem, quan el món al teu voltant gairebé no existia, quan les teves filles eren la finestra al món, quan ansiaves contar com et senties.

I així, tu i jo ens varem connectar: tu amb les teves ganes de compartir. Jo amb les meves ganes de saber de tu, volia posar paraules al que els teus ulls me contaven.

I així hem arribat, a un moment de les nostres vides en que formam part de la mateixa història, que la teva i la meva comencen i continuen allà mateix. Però això ho sé ara que tu i jo hem decidit que som família, no sabem des de quan , però,  ambdues ho sabem.