Aquell llibre de contes.

Avui he vist un dels teus germans, m'ha costat reconeixer'l pels anys passats sense veuren's. Li he demanat per tu, i m'ha dit que estudiaves. M'ha alegrat moltíssim escoltar això. Ho ha de saber la teva mestra, ens emocionarem juntes.
Pot ser tu no ho recordis, jo ho tindré sempre a la memòria, aquell temps que cada setmana anàvem a la biblioteca a cercar un llibre. Els teus ullets de nina brillaven davant de la prestatgeria plena de contes, contes nous, que tu no havies vist mai i pels quals senties una atracció irressistible, impacient.
Tenies sed de noves històries, perquè l'únic conte que et transportava lluny era aquell que ja recitaves de memòria, en un català esplèndid, per a una nina que just havia començat a parlar-ho dos o tres anys abans. Un dia el me mostrares, les fulles estaven desgastades, algunes desfetes, penjaven,  però el t'havia regalat la teva mestra i per tu era el tresor més preciat. El recitares sense llegir, i jo em vaig quedar bocabada. Els teus ulls me deien que en volies més. I vaig demanar permís a la teva mare per anar a la biblioteca del poble i fer-te sòcia. Allò significava que tenies al teu abast tots els contes de la biblioteca, i els del catàleg, no t'ho podies creure: amb una signatura de la teva mare, i una foto, era suficient! Tornàrem a casa amb un conte, no importava ja que la bibliotecària no haguès estat amable amb tu. A les teves mans ja tenies un conte de fades il·lustrat , que podries llegir i mirar durant setmanes, només pel plaer de llegir i transportar-te al món de la imaginació.
El teu pare, quan arribà i li mostrares el llibre, no va entendre la importància que allò tenia per tu, però a tu no te va aturar, i seguires llegint, somniant, desijant esser com la resta d'infants que anaven amb tu a escola, en aquest país nou, en aquest camí que els teus pares havien decidit prendre per obrir-vos camí a tu i a tots els altres germans i germaneta.
Un principi de curs, tot i això, te varem perdre la pista, semblava que a casa feies falta i no iniciares el curs com la resta de la classe. La teva mestra va avisar, i ben aviat, te reincorporares a les classes. Tenies tretze anys.
Ara en deus tenir divuit o dinou, i me diu el teu germà que estudies. Quina bona notícia. La millor per un dia del mes de març, mes de la Dona. Que t'acompanyi la força, estimada.