dimecres, 15 de març de 2017

Tu sabràs per qui és.

Ja ho havien parlat, Ara, el que la invadia era una sensació de serenor, de seguretat en si mateixa,de tranquilitat. Sabia el que volia ara mateix, en aquells moments, sense preocupar-se pel que podia passar. Tot pot passar, tot allò que ens desmonti la realitat, però a la vegada, la realitat, el moment,l'instant, també passen de llarg, davant els nostres ulls, i no els veiem. Per això, en un moment de llum, li va dir a ella que el que importava , el que importa de veritat, és qué feim amb allò que la vida ens posa davant. Observar, observar-se, estar present i ser conscient dels sentiments ara mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada