dilluns, 6 de febrer de 2017

Complicitat

Havien compartit converses i cartes, sobre música, sobre cine, sobre llibres, sobre somnis i llocs per visitar. Sense pensar-ho, coincidiren diferents estius a diferents llocs del païs, ella acompanyada de la parella del moment. Ell, sempre viatjava sòl. Passaren anys escrivint-se cartes, quatre o cinc fols de reflexions, ben profundes, passaven de confessions a comentaris de llibres, recomanacions sobre pel·lícules, directors, bandes sonores,i entre tant, ganes de veure's ells dos, sense ningú més. Una setmana va ser suficient, arribaren a una intimitat transparent com la camisa de dormir d'ella... es llegien el pensament, les paraules s'amuntegaven, tot just amb una mirada sorgia una idea acompanyada d'una expresió còmplice. I rialles, moltes rialles. Disfrutaven mirant cap allà mateix, ell li mostrava la lluna vermella de Madrid, ella li explicava que a la fí es sentia lliure, que volia volar, partir als indrets que descrivia Cortàzar al seu llibre... El dia que ella partia cap a casa, les seves mirades es varen creuar perillosament, passant l'un a través dels ulls de l'altre: "...a tu et passa el mateix que a mi?", silenci, respiració accelerada, els llavis es rossen, l'aire del nas d'ell en les galtes d'ella, els llavis es cerquen, i sobra la roba, sobra la maleta, sobren les paraules,....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada