Vida!

Podria dir-se que s'havia donat permís per mostrar la cara obscura que havia intentat amagar durant tant de temps i que , tammateix, la gent propera ja havia descobert.Es tractava d'acceptar que també podia esser presa de les baixes passions, a l'hora que amorosa i compassiva. La seva força hauria de sortir d'alguna manera, sempre més convenient alliberar-la i aprofitar-la en el seu benefici que dilapidan-la en intents d'amagar el que ja era massa visible als ulls dels altres. Una vegada havia pres consciència d'aquesta força i de la seva procedència, es va alleugerir la seva existència, fluint en el curs de la vida, aprofitant tot allò que el cau de la vida li estava posant davant. Se n'adonava que ara tenia gairebé l'obligació de prendre la seva capacitat amb les dues mans, per fer-se'n responsable i no deixar que l'energia es perdés en falsos camins que tammateix la desaprofitaven, fins i tot destruïen la seva essència. Tot i això, calia no baixar la guàrdia,en qualsevol moment podria tornar-se perdre en antics vicis, en dictadures de la memòria que corria pel seu cos. Calia de tant en tant prendre distància, aturar-se davant els impulsos de contentar als altres, respirar i identificar la vertadera motivació, identificar d'on venia el desig i cap a on la conduia. Durant tots aquells anys, sentia que de mica en mica les ocasions que ella havia somniat se li estaven escapant de les mans, vivint la vida dels altres, ocupant un lloc que no li pertocava, que no era el seu, que fins i tot estava invadint vides alienes, impedint tant el seu goig com els dels altres. Mirava enrera, i el mirall en el que s'havia vist reflectida, en realitat no la mostrava a ella, mostrava una vida que no era la seva i de la qual no se n'havia de fer més responsable. Ara, mirava endavant, i trobava miralls, en tots ells hi veia una part de si mateixa. Però, ja havia decidit mirar, identificar, entendre i acceptar, fent-se responsable del que era seu. La resta, ho deixava pels altres.