Aigua

L'aigua tèbia llisca des del meus cabells baixant per les espatlles cap als glutis, cap al ventre, arrossegant tot allò del que em vull desprendre cap a l'aubelló de la dutxa...i em vénen les imatges del nostres cossos davall de la canaleta al riu de Navapalos. Els nostres cossos nuus, acalorats pel treball al sol, esperant l'hora del bany per sentir l'aigua lliscant per damunt nostre, aigua clara, sedosa, alegre, que ens refrescava i embellía. Els veïns del poble del costat, apareixien a aquella hora per emplenar els seus barrals de l'aigua de la font vora el riu, per no perdre's aquell espectacle de bellesa i erotisme davall el broll ...no ens preocupaven les seves mirades , ens omplia la sensació de la frescor, de la pell brillant sota el sol, els crits i les rialles còmplices entre joves de vint anys. I torn a la meva cambra de bany, mentre em llisca l'aigua tèbia, i m'imagin el camí de l'aigua que ara em toca, des de les roques de les muntanyes que veig des de la meva finestra, cercant el cau del torrent, cap a la font i les síquies que la conduïen cap a casa, aigua fresca, neta, cantarella, portadora d'alegria, de vida...no em queda altre que dir: "Gràcies per aquest plaer..."