Seguidors

dilluns, 15 de maig del 2017

La lluita.

I el costat obscur, sempre present, intentant sortir de la foscor, on no hi vol romandre més, perquè mantenir-se amagat esgota, et deixa sense forces, unes forces que ara són necessàries per mostrar el costat luminós. I pot ser l'esgotament per aquesta lluita és la única responsable de no deixar sortir tot allò que paga la pena, que tanta por hi ha de mostrar, i que tantes vegades veim en l'altre i l'envejam, l'envejam amb vanitat, amb el desig ferme de que res li vagi bé, de que no  pugui ser millor que nosaltres, de que el seu llum faci que vegem les obscuritats internes i no les volguem reconèixer.
I quan aquesta lluita es torni un riu,un riu que fluexi cap a la mar, sortejant bots, pedres, roques, llimant el cau per on passa, ampliant les voreres, alimentant les terres fèrtils per les que passa, només llevors, la pau i la serenor de la mar en calma deixaran enrera lluites del passat, de la incapacitat d'estimar-se a si mateixa.

dimecres, 10 de maig del 2017

Incertesa.....

Quan la seguretat ja no existeix, els dubtes sorgeixen irremediablement, sense compassió, atropellant-se uns als altres, mentre el cor s'accelera i els pensaments roden una i altre vegada en la mateixa direcció. De sobte, una idea interromp aquest cicle, per dir, que una porta tancada, dona pas a una altre oportunitat, que la vida és un obrir i tancar constants i que mai s'acaba la incertesa. Els pensaments corren més ràpid que la voluntat, que la capacitat de raonar, i els dubtes es tornen en incerteses, provocades per els pensaments, i les emocions me fan entrar dins l'ull de l'huracà, per perdre'm a mi mateixa, en la por a perdre tot allò que pensava havia assolit, quan res d'allò era una certesa, perquè la incertesa s'amagava darrera la por, la por a que allò no fos veritat, i realment no existís...

diumenge, 7 de maig del 2017

El moment.

Possiblement era allò el que havia demanat. Possiblement la tendresa entre dues persones era allò, l'amistat profunda, l'estimació una per l'altre, la disponibilitat per atendre una conversa, per fer-se companyia en la soletat, per contar-se una alegria, per rebelar un pensament, sense por a que l'altre s'enfadi, per estar disponible quan l'atre ho necessita. I poder-ho demanar, i saber que la resposta sempre serà un sí, estic aquí pel que necessitis. Incondicionalitat. Connexió i estimació. I pot ser això hi hagi estat sempre, i pot ser això sigui el moment.