I, poc a poc, es desperta el poble, la campana acaba de tocar les 9 del matí, quan es comencen a sentir les primeres veus dels infants alrededor, ociosos, alegres, amb la felicitat de les vacances d'estiu, quan tot està per fer, tot està per començar i queden setmanes sense plans per endavant.
Poc a poc, la vida s'intensifica alrededor, els infants boten dins de la piscina, amb la seva alegria cridanera, mentre els animalets de la casa cerquen l'ombra per atravessar les hores del migdia, quan de sobte, tot es torna a aturar, el sol implacable encalenteix l'ambient i els cossos sufocats cerquen la frescor de la casa.
I , horabaixa, torna la vida al poble, tornen els crids i renou dels més petits a les piscines, i surt a la "jovenella" que cerca als seus iguals per preparar-se per sortir amb la frescor de la nit a les festes dels voltants fins a la matinada.
L'estiu és un conjunt de sensacions que inevitablement me duen a aquells anys en que quan acabava l'escola, una sensació de llibertat invadia qualsevol activitat, quan la lectura es convertia en la millor companya de migdia, quan la piscina i la platja significaven gaudir del cos per obtenir el plaer de l'aigua rodejant-me , quan acudir a les verbenes era un ritual per anar descobrint el món alrededor ....
L'olor de l'estiu és indefinit, és olor a cereals i palla, a terra seca, a fonoll, a mar, a sal, ...
