De sobte, el cos es remou, sense motiu aparent, apareixen de sobte sensacions de bolero, les ganes de plorar, la tristor, la nostàlgia oblidada, el dolor profund de la ferida que es ressent en dies de tormenta... I sorgeix la incertesa, el neguit, la incomoditat per tornar a sentir emocions que ja es creien transformades, la inseguretat per no saber si cal controlar o simplement, deixar passar, contemplar les emocions com una part del meu cos, el que em deixa sentir la tristor, la inseguretat, la por , i també l'amor, l'alegria, el plaer, la satisfacció, la força per tirar endavant...
Mentres, cada capítol és menys tràgic que l'anterior , amb més ingredients per a escriure el proper, amb les vivències contemplades des de l'altre banda, nous descobriments que la vida m'ofereix, per fer-me saber que paga la pena prendre decisions, que el dolor passa, que l'alegria es recupera i que quan deixi de sentir, deixaré de viure....
Hasta cuándo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.