La riquesa de la diferència.

Continuaren la conversa quinze anys després, sobre com viuen la vida, com si s'haguèssin pogut contar qué els hi va passar ahir. Sense por a mostrar-se, ambdós estaven oberts l'un a l'altre, com esperant el moment.....s'havien promés una trobada cada cinc anys, i aquesta vegada, s'havia ajornat tres pics.

En quinze anys, la vida els havia canviat el destins, però no les essències respectives, que eren les que es trobaven cada vegada que coincidien. Enyoraven aquella confiança, entre dos amics que es poden contar tot, o casi tot, esperant el punt de vista de l'altre, per enriquir la seva mirada. Aquest és el regal que te'n duus quan la complicitat no es perd per la diferència, quan les diferències es viuen com una riquesa.