Mirada.

Una pel·lícula, un viatge, una persona ens ha deixat empenta si sense voler-ho ens ve al cap en moments inesperats.

I tu, amb qui només vaig poder compartir unes hores a casa teva, en aquets quatre anys que han passat des de que ens diguèrem adeu, em vens sovint al cap. Quan te pens, sent enyorança de la teva mirada, de la teva presència, del teus ulls atravessant els meus, de les teves mans agafant les meves,  sense que jo pogués entendre les paraules però si el missatge.
Anys després, he tornat a viatjar al pais, on he conegut altres coses, paisatges, ambients, ciutats improssibles, rutes màgiques, nits sota els estels, i , així i tot, m'ha faltat alguna cosa, m'ha faltat la teva  mirada de Dona,   atravessant-me l'ànima, llegint-me el pensament. L'he cercada en les dones que s'han atravessat en el camí. Però, no m'han mirat, no ho he aconseguit,  som una turista més, una figura superficial en tot el circus en que es converteix la vida de ll'estrangera que acudeix en la cerca d'experiències úniques, experiències per contar, imatges per mostrar...

D'aquell instant no tenc cap imatge , només que aquella que va quedar impresa en la meva memòria, que, si no m'engana, ets una dona d'ulls obscurs, de mirada penetrant, amb el cutis curtit per el sol, amb unes marques d'expresió que me transmetien serenitat i fortalesa, amb una força en la mirada que em va fer sentir explorada per dintre, i que va provocar que els ulls m'espironejassin sense poder deixar de mirar-te.... Les teves mans, fortes, femenines, amables, tendres,  estrenyien fort les meves, mentres amb el teus dits polzes acariciaves suaument les meves, sense amollar-me , m'estiraves cap a tu, i em deies, amb la mirada fixe en la meva : "no passis pena per nosaltres, estam bé, ...ves tranquila. "

Jo partia en cotxe cap a altres indrets del pais, allò havia sigut una visita, que, sense voler-ho , seria el moment més emotiu, el més recurrent en el relat del viatge. Un moment que m'havia fet veure la meva feblesa, la feblesa d'una dona que ho té tot, excepte la fortalesa de la que no té res i es té a si mateixa...

Te cerc en les mirades de les dones, és a tu a la que cerc, paga la pena tornar a fer el camí per carregar-me de la teva mirada, si tu em mires.... Un altre dia explicaré la teva història.