Seguidors

diumenge, 12 de febrer del 2017

Mirar amb altres ulls.

Mirava a aquell home, a la caixa del supermercat, ordenant la compra dins de les bosses, preocupat per l'ordre, vigilant que els queviures que havia elegit dins de les seves possibilitats per dur-l's a la seva família. L'acompanyava un dels seus fills, ambdós estaven contents, se'ls veia conversar amb una complicitat sana, natural de pare a fill. Aquella imatge em va produïr una sobtada tendresa que em va commoure. Aquell home, atractiu, de faccions ben marcades i amb una simpatia sencilla i noble, era la representació de la cura cap als seus. L'imaginava treballant dur a l'obra o al camp tota la setmana, i dedicant el dissabte a invertir el seu sou en la compra del necessari per alimentar a la família, més algunes llepolies per compartir amb alegria a casa. Anava a fer la compra amb el seu fill, per tal que aprenguès ja de nin, quines serien les seves obligacions quan arribi a adult. Mentrestant, ella haurà quedat a casa amb la resta dels seus fills, o haurà sortit a fer un tè a casa de les amigues, cunyades, cosines, germanes, paisanes.I riuran, riuran estrepitosament sobre qualsevol cosa, s'explicaran les nits amb els seus marits, les notícies que els hi arriben des del Marroc o se'n riuran de nosaltres, dones i homes amb mentalitat omnipotent, que hem fuit de la tribu, perquè no entenem on està el goig de la vida....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.