Seguidors

dimecres, 26 de desembre del 2018

Instants a l'hivern


Hi ha  dels matins de l'hivern on la llum del sol  feble, tèbia, ilumina els racons del meu paradís particular. El sol passa tímidament cap al migdia, per damut de les teulades de la casa, i per uns instants, tenyeix de colors vius el pati posterior de la casa, un lloc on els renous , els sons , les converses, els moviments, són part de la vida quotidiana: els infants de les cases veinades juguen amb troncs, aigua, terra i pedres; els veïns, un matí de diumenge, agraeixen la pau d'aquest silenci mentrestant les campanes marquen suaument les hores, els aucells es comuniquen des dels arbres dels nostres corrals, les abelles vibren entre les poques flors que adornen en aquets mesos els jardins propers, el vent mou les fulles perennes dels nisprers i tarongers,ara colorits pels fruits madurs.


Tot, amb una senzillesa que m'encisa, que me descansa, que em fa tocar terra, regal de la vida que m'ha duit fins aqui.
Asseguda al pati, m'imagin com fou la vida aquí generacions enrera on les dones i els infants, en aquesta època de l'any, sortien a la serra a collir oliva, on els homes, treballaven a la mina, arriscant vida i salut tot per alimentar a la família.


I,  ara, jo, puc gaudir el luxe de seure al pati, un lloc que temps enrera ja era el tresor de la casa, era el lloc on es criava el porc que alimentaria a la família la resta de l'any, on les gallines convivien amb conills, i, si hi havia possibles, un indiot per Nadal.
Em ressonen les converses de les dones majors, quan, a les vesprades de l'estiu, recorden amb poca enyorança, aquells temps en que les tasques es menjaven les seves infàncies, quan les olives es recollien a les ombrívoles i fredes marjades de la serra, quan les matances eren tasca i festa, on es treballava pensant en el proper i dur hivern, en que l'escola podia ser un luxe només per qui tenia el rebost cobert. 

Sovint, m'assec aquí i contemplo les quatre parets que m'envolten, quan l'amorosa calidesa del sol m'acarona la pell i em permet contemplar amb admiració i gratitud aquets senzills instants plaenters que la vida em regala cada dia a casa meva.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Puedes escribir aquí tus opiniones, aportaciones...Gracias.