Ferida.

Aquella ferida , la més sensible,
aquella que just amb un cop d'aire,
aquella que amb una petita bufada,
reviu moments de patiment,
on el desaire, fa més greu el sentiment,
on les corasses, es reafirmen durament,
on es fan tan i tan dures,
que les paraules no les poden reblanir,
es fan dures, evitant l'aire hostil,
es fan dures, just allà,
on la pell és tan fina ,
tan fina com una trenyina,
es fan dures, per evitar que la pell s'esqueixi,
amb la freda bufada de la decepció
aquella que ve de qui t'estimes
aquella que no havies vist
aquella de la que no t'has protegit
aquella que és més forta que la trenyina.

Reblanir la corassa és cosa de temps
de temps de cures, d'estimació,
de pacients esperes
de suaus carícies
que traspassin les coraces
que acaronin la fràgil  pell
que creix, curant la ferida,
fins que el vent no l'esqueixi,
fins que l'aire la besi
fins que la trenyina es torni pell
i no es trenqui
fins que la pell sigui la única capa
que enrevolti l`ànima ferida.